Caldrà una bona dosi de paciència per a recuperar la confiança de la barraca que intenten domesticar el pedrasequers. S’ha tornat esquerpa i distant, com una amant que ha patit un desengany amorós i ara fuig de qualsevol intent de reconciliació, enfellonida fins al punt d’escopir les pedres que se li posen a sobre. El temps tot ho guareix i es preveu que caldrà veure passar unes quantes pàgines del calendari fins a la posta de llarg de la construcció, més tenint en compte les ingerències del termòmetre i la proximitat de les ben guanyades vacances caniculars.Una de les principals dificultats és que, en patir un desplaçament, possiblement degut a un problema als fonaments d’una de les seves parets, feta en diferents fileres de pedres sense lligar, resulta complicar intervenir sense que caiguin les peces que ja estan col·locades, mostrant forats pertot arreu.
Un dels laterals es suporta sobre un marge, en la part més elevada del talús sobre el que està assentada la construcció; aquest serà mes dòcil de domesticar i no es preveu que requereixi grans esforços. Ara bé, l’altra part, la que cau talús avall, és la part més delicada i més fràgil, allà on les hores de treball s’esmunyiren entre les pedres, que hauran de ser ubicades amb precisió quirúrgica, on la perícia dels pedrasquers haurà de fer atots per a posar ordre en aquell lític trencaclosques.
Amb la intenció de passar la raor per les asprors del caràcter de la barraca, el cronista li dedica aquest sonet:
Cor emparedat
Barraca esquerpa, rònega i gelosa
ablaneix-te a les mans que t’acaronen,
d’aquells que les seves ànimes fonen
fent poesia de la teva prosa.
De les teves pedres en faran glossa
mentre els forats dolçament et taponen,
mentre et reparen i el cap et coronen
de ramell de lliri de flor blavosa.
Seràs de les barraques envejada
en la teva privada soledat,
per tots lloada, cantada i venerada
pel que es troba en la teva buidedat:
la claror del Sol beslluma daurada
sobre el batec d’un cor emparedat.
..ooOoo..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada