dimarts, 23 de maig de 2017

El forn de pega, a punt per a produir

Els pedrasequers, fent ús de la seva inesgotable capacitat de transformació, han assolit el paper de pegaires amb totes les seves habilitats que, pot ser per ciència infusa, els ha corprès irremeiablement. A l’horitzó s’albira la fi de l’or negre, i això esperona l’ànim dels recalcitrants aixecadors de pedres, que ja pensen en tornar a produir la valuosa pega quan arribi aquell inevitable moment. Per a fer un càlcul de possibles guanys, cal tenir en compte que, “cap el 1970, (el preu de la pega) ja anava a 10 pessetes el quilo si era a l'engròs, i a cinc duros si era a la menuda”, com explica l’historiador Albert Fàbrega en aquest magnífic document.

Les tasques portades a terme en el decurs de la jornada són suficients com per a considerar que has estat profitosa, tant en la quantitat com en la qualitat.

S’ha trobat el forat! Sí, el que feia la descàrrega del forn a la caldera i que encara es trobava farcit de la pega de l’última fornada, fet que ha dificultat la seva recuperació. L’altre forat, el que comunicava la caldera amb el motllo, ha estat fet de nou, tot i que aquest conducte, en producció real, es feia a l’últim moment, quan la pega estava a punt per a emmotllar. Finalment, quant a l’estructura de conductes, s’ha instal·lat un casco de sardines arengades com a motllo, que és com es feia en aquella època; no se sap si la raó era purament industrial o que els pegaires s’esmorzaven les sardines i aprofitaven el casco per a recollir aquella pega que, pot ser, aniria destinada a revestir una barca utilitzada per a pescar més sardines.

S’ha protegit i reforçat el talús on es troba el forn amb una paret de pedra seca. Les parets de l’últim tram del forn, que es tancaven amb pedra seca com dos cons invertits, s’estan consolidant utilitzant pedra i morter, ja que aquestes parets no tenen fonaments i es troben en mal estat.

Aquest diumenge, dia 28, el forn de pega serà visitat en el decurs de la primera etapa de la volta a l’entorn de Castellar, de la mà d’en Jaume Torrens.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada