Aquell fred i ennuvolat matí eren vuit els valents que arriscaven la seva salut, enyorant-se de la xardor de l’estiu pasturant a lloure per la prada. Calia mantenir-se servat i tirar endavant la feina pendent. A la barraca número 90 només li faltava aquell detall per a considerar-se totalment restaurada, tot i que el mur de fons és una llicència que introdueixen els membres del grup, ja que no hi era originalment.
Les reduïdes dimensions de la barraca feia sobrera la presència d’una bona part de la tropa que, oposadament al que fan els jubilats a les obres públiques, no es quedarien allà per a mirar i donar la seva ben formada opinió. Prop d’allà es troba la barraca del Camp de Can Borrell també delerosa de ser agombolada per les atencions dels pedrasequres, barraca que està en un estat llastimós degut a l’escomesa d’un ramat de cabres, pobres ignorants, que no tenien altra juguesca per a entretenir-se que els lliris plantats allà dalt. Addicionalment, les arrels d’una figuera són les culpables de la desfeta interior i la fragilitat d'un dels muntants, que està a un sospir de venir-se a terra. Amb la intenció d’evitar accidents, ha estat taponada l’entrada amb troncs i també ha estat parcialment refeta la part exterior que havia caigut. El diagnòstic d’aquesta construcció és de pronòstic reservat. Li caldrà una bona revisió de tota l’estructura fins al punt de desmuntar-la i traslladar-la fora de la influència de la figuera menja-barraques.
- Què, pleguem ja? Doncs vinga, cadascú cap a casa seva. I gràcies per la mistela i les galetes, Francesc - així celebrava el seu sant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada