dimarts, 19 de maig de 2015

La jardinera o la barraca de "La Lletrera"

Com s'havia anunciat, el sostre de la barraca número 136, altrament coneguda com "de La Lletrera", ha estat arranjat amb un bon gruix de terra en el que s'han plantat els preceptius lliris. Ara, tot en funció de l'angle des del que es miri, aquesta construcció té l'aspecte d'un immens test ensenyant les seves plantetes, tan primorosament col·locades.

No se sap ben bé per quina raó, però tot fa pensar que la no tan voluble Natura (només en aquesta ocasió) s'ha posat d'acord amb el grup d'aixecadors de pedres, contribuint en el bon progrés de la seva tasca amb dues benediccions: la primera ha estat privant-los de les escalfors africanes d'aquests darrers dies, que fan la feina menys feixuga, i la segona, molt més agraïda pel tipus de feina feta, ha estat la d'aprovisionar d'aigua el petit jardí instal·lat dalt del sostre de la barraca, amb les providencials pluges caigudes: llàgrimes d'alegria per la finalització d'aquesta construcció, o de tristor pel que suposa quant a la separació de l'artista i la seva obra.

El cronista es pregunta per l'origen del costum de plantar lliris dalt de la barraca. Certament que la resposta més divulgada està relacionada amb l'estructura reticular de les arrels d'aquestes iridàcies, que ajuden a retenir la terra i, quan floreixen, li donen a la construcció l'aspecte dels estrafolaris barrets que es llueixen a les curses de cavalls de l'hipòdrom de Royal Ascot, ubicat a la població de Berkshire, Anglaterra. L'heterònim més trapella del cronista el portaria a plantar altra mena de vegetació, més encara en construccions d'aquest tipus que es troben en una ubicació propera a la vivenda dels propietaris. Pot ser fora un pèl més divertit plantar mongeta del ganxet, amb les seves canyes fent de tutor; o per què no síndries, que li donarien un aspecte molt iconoclasta i arrodonit; també les maduixes quedarien maques i apetitoses. Altra opció seria fer un arranjament de diferents plantes ornamentals i combinades per mides i colors ... Ostres, que s'embala la imaginació!

A una de les imatges observareu la presència d'una model espontània que s'ha prestat a posar com una nova Dafne (esperem que no es converteixi en arbre en aquesta ocasió). Cal agrair a la Charo el tracte amb el qual ha obsequiat als membres del grup, tant pel que fa a la seva contribució en els nodridors esmorzars com pel seu simpàtic somriure, sempre present.

Encara queda una sessió més per a finalitzar l'arranjament de l'entorn. El comiat definitiu es produirà en el decurs de la jornada vinent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada