dimarts, 23 de desembre de 2014

Inici de restauració de la barraca 118 o "d'en Lluís Roig"

 Avui tocava l’inici de la restauració de la barraca número 118 o “d’en Lluís Roig”.

El procediment del bon barracaire diu que sempre s’ha de començar
per la neteja dels voltants en els que es troba la construcció, per tal de facilitar la circulació de personal i de pedres. Aquesta tasca és la que ha consumit el temps de la primera part de la jornada, és a dir: fins a l’hora d’esmorzar.

Un cop fets els honors a la teca i havent-hi fet presencia el company de Sant Llorenç, Jordi Guillemot, s’ha procedit a la cerimònia d’inauguració de la barraca número 92, encara que n’hi havien unes quantes absències, però tampoc era qüestió de deixar passar el temps i que s’acumulés la feina.

Tornat a la feina, s’ha dedicat la segona part de la jornada a l’excavació de l’interior de la barraca 118, amb la intenció de trobar el pis de la mateixa, allà on ja no surten més pedres. La gran quantitat d’estrats, pedres i terra que estava allà acumulada no ha permès ben bé del cert identificar el fons de la construcció, tasca que serà completada en el decurs de la següent sessió de treball.

Val a dir que han sortit moltes pedres de mides diverses, però, com es pot apreciar a la imatge, bastants d’aquestes són còdols que no faciliten gaire la feina d’apilar-los per a fer paret. El membres del grup hauran de fer esforços addicionals per a trobar la forma de que les pedres s’aguantin, si més no, fins a l’hora de fer la fotografia final.

Al costat d’aquesta construcció ha tingut la idea de col·locar-se un pi iconoclasta, un pi irreverent que no vol seguir els costums dels altres congèneres que es troben al seu voltant. Aquest pi s’aixeca cap el blau cargolant-se, com un tirabuixó gegant, amb molta gallardia i, fins i tot, fent un pèl el fatxenda. Els altres arbres fan com si l’ignoressin, però ell sap que és especial i es llueix orgullós de les seves formes ballarines.    


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada