Seguint l'ordre, ara li toca a la barraca 161

Sobre la pedrera del Sot de Goleres va aparèixer una barraca enderrocada, molt amagada entre les bardisses per a despistar els caminants que, poc nombrosos, transitaven por aquell corriol que discorre quasi paral·lel al límit de l'estimball. Els pedrasequers, addictes a l'adrenalina que produeixen el perill i les pedres grosses, han decidit dedicar les seves atencions a questa construcció. 

Ja coneixeu el procediment del barracaire, ja esmentat en altres ocasions en les quals s’'ha donat a conèixer en aquest bloc. A saber: neteja de l'entorn, buidar la barraca par a trobar el sòl, esmorzar parlant dels nous corrents de la filosofia i comença la restauració, a banda d'arranjar els camins confluents per a millor trànsit dels brètols que la picaran, li faran pintades i, si els hi passa pel cigró que tenen per cap, l'enderrocaran. 

Ara ja està més o menys neta i les pedres recuperades són apilades a una banda a l'espera de trobar el seu lloc a les parets o al sostre de la construcció. 

Pel que fa a la seva afiliació, se sap que li pertoca el número 161 al catàleg de les barraques de la demarcació que controlen els pedrasequers, però encara no té assignat cap patronímic.

 

La barraca número 160 vesteix una tofa ben verda

El grup ha servat el manaments del bon barracaire en tots els seus punts, àdhuc aquell de la bona teca, i tantost es disposa a la celebració. Després d'esbrotonat els tanys de les bardisses i asclar una soca fora de lloc, s'ha posat ordre en el mur caigut i s'han gravat els guarismes que li pertoquen. Aquesta venusta barraca farà història. L'amo encara ha d'allerar-los per a batejar-la amb el mot triat. 

La revista Vallesos ha desplaçat un corresponsal per a entrevistar els pedrasequers amb la intenció d'immortalitzar la seva tasca en paper couché. 

El xamós i taujà rabassaire il·lustrat, després d'haver-se llepat el cantellut dit índex per a passar pàgines i pàgines de bona lletra, ha fet atots en escriure un sonet. Diu així: 

Closca de pedra 

Quan el sol és roent i xardorós

i n'estic tip d'agafar el podall, 

dins teu trobo repòs del meu treball

i faig del meu somni un plaent esbós. 

Quan cau la humida pluja sobre el tros 

anem ràpid cap endins, quin carall! 

No trobaré millor amagatall 

per al meu estimat esperit xamós. 

Pedres xopes, amarades de vi, 

arreplegades de la nua terra 

amb les meves urpes de pixaví. 

Sadollo l'ànima en buidar la gerra, 

libant aquest beuratge tan diví 

dins la closca, refugi que em soterra.

..ooOoo..

La barraca 160 ha cobert aigües

Mentre la barraca es posa el barret de pedra, la tropa enllesteix altres tasques que també són importants, com ara l'arranjament de l'entorn eliminant petites soques que entorpeixen el trànsit i refent un mur de pedra seca. 

La construcció es troba disposada a ser coberta de verd, aquell petit jardí que suposa la plantada de lliris cridats a florir esponerosament. Tot això es portarà a terme en el decurs de les properes jornades. 

Un ase molt especial acompanya el nostre rabassaire il·lustrat. La bèstia malda per trobar un pom de roses que, en menjar-les, pugui recuperar la seva figura humana. El pobre Luci està fart de la menja pròpia dels èquids i frueix amb delit una mica del vi de 18 graus que li ofereix el pagès, qui li ha promès portar-li unes roses ben vermelles que conrea al jardí de casa seva. Es faran bons amics i .... 

Ep! Ara s'ha despertat, tanca el llibre que llegia i el desa a la lleixa de la barraca.

 

Doble llinda i quasi feta la volta

I ara vindrà el tancament de la volta, la terra a sobre, el lliris i la barraca quedarà llesta per a la seva revisió per part de les autoritats competents. 

Com podeu comprovar a les imatges, els barracaires han fet un esforç d'imaginació i ha quedat una doble llinda de concurs. Enhorabona! 

El nostre rabassaire il·lustrat continua fruint de les lectures de la seva biblioteca particular. Ara s'ha trobat amb Psique, fugitiva de Venus que la vol castigar per haver entabanat al seu fill Cupido, que l'ha deixada amb la seva llavor a dins i haurà d'infantar un nét de la deessa. Se les ha tingut amb el missatger dels déus Mercuri qui, manat per Venus, ha anat esbombant pertot arreu el negligit comportament de Psique i ofereix una recompensa per la seva delació. El nostre pagès no té cap intenció de dir-li on és amagada, però li ofereix un tast del seu vi i el missatger marxa ben content.

 

Una llinda ben plana a la barraca 160.

Seguint el procediment del bon barracaire, la 160 continua la seva progressió de forma bastant animada. 

La brigada de pedrasequers ha dividit les seves forces i, mentre uns es dediquen a rasurar soques invasores, altres refan murs que havien claudicat en les seves funcions. Pel que fa a la construcció principal, ja compta amb una llinda ben plana i ben assentada sobre unes petxines que li fan de crossa. 

Cal fer esment que s'ha unit un nou membre a la colla. Ha passat l'oportuna revisió, en la qual s'ha posat de manifest la seva força física, el seu seny pedrasequer i una edat que li permet tenir un futur d'aixecador de pedres bastant llarg. Encara ha de demostrar el seu lèxic de renecs i la seva capacitat crítica. Uns quants esmorzars comunitaris desvetllaran aquestes incògnites. 

En aquesta ocasió, el rabassaire il·lustrat viatja en el vaixell d'Odiseo, sacsejat en mig d'una tempesta a la mar Egea, atansant-se a l'illa de les sirenes. Ell també s'ha fet lligar al pal major de la nau, carregat de curiositat de sentir el cant d'aquelles bèsties encisadores... El vi de 18 graus que conreava, junt amb la lectura de l'obra d'Homer, l'havia fet caure en un profund son tot carregat d'aventures.

 

La barraca número 160 ha rebut les atencions dels pedrasequers.

Ha estat buidat l'interior i s'ha posat ordre entre les pedres caigudes de la construcció original i de les que es trobaven pels voltants. 

Aquesta barraca té ínfules de construcció il·lustrada. El seu interior estava equipat amb una fornícula que, segurament, tindria unes funcions més elevades que les que correspondrien a la categoria de la barraca d'un rabassaire vulgar. Si ens deixem gronxolar en els braços de la fantasia, podem imaginar un camperol que s'arrecera a l'interior de la barraca i agafa un llibre de la fornícula, que manté a mode d'humil biblioteca, i es posa a llegir paraules que el transporten per l'espai i el temps sense límit, oblidant per una estona les feixugues tasques que l'esperen fora. El complement d'aquesta utòpica imatge seria un porró del vi que ell mateix ha produït, munyit del raïm que ha crescut en una terra regada amb la seva suor. 

Els “harrijasotzailes” locals no han dedicat el seu temps d'aquest matí a llegir un llibre ni a aixecar cap porró de vi. Han remenat pedres, han renegat, han fet conya i, fins i tot, discutit una mica, però tot dins del prudent i seré tarannà que els caracteritza.

 

La 93 finalitzada i ara li toca a la 160

La barraca número 93, amb el sobrenom de “d'en Vicenç Sellés” ja es troba coronada per uns magnífics lliris que estan disposats a florir quan toqui, no pas ara. S'ha celebrat la cerimònia d'inauguració amb la presència de les autoritats barracaires (no en calien més) i després la tropa ha adreçat les seves passes cap a la barraca a la qual li ha caigut la sort del número 160, tot i que es desconeix encara quina és la que lluirà el número 159. 

Aquesta nova barraca cau dins del tros d'escorça terrestre de la propietat del Puig de la Creu, és a dir, que en Gener Martí tindrà l'honor de batejar-la amb el nom que més li agradi. 

És una barraca bastant sencera, com podeu apreciar a la penúltima imatge, i que no requerirà de gaires esmorzars per a restaurar-la, llevat que es compliqui l'operació amb absències injustificades d'operaris, per exemple, però no es creïble que això pugui passar. 

Addicionalment ha estat inspeccionada la barraca que tindrà estampat al front el número 158, la qual encara no disposa de padrí. A primera vista es troba en un estat pitjor que l'anterior, però també acabarà lluint una imatge esponerosa com la que només els pedrasquers d'aquestes contrades saben imprimir a les seves restauracions.