La barraca número 160 vesteix una tofa ben verda

El grup ha servat el manaments del bon barracaire en tots els seus punts, àdhuc aquell de la bona teca, i tantost es disposa a la celebració. Després d'esbrotonat els tanys de les bardisses i asclar una soca fora de lloc, s'ha posat ordre en el mur caigut i s'han gravat els guarismes que li pertoquen. Aquesta venusta barraca farà història. L'amo encara ha d'allerar-los per a batejar-la amb el mot triat. 

La revista Vallesos ha desplaçat un corresponsal per a entrevistar els pedrasequers amb la intenció d'immortalitzar la seva tasca en paper couché. 

El xamós i taujà rabassaire il·lustrat, després d'haver-se llepat el cantellut dit índex per a passar pàgines i pàgines de bona lletra, ha fet atots en escriure un sonet. Diu així: 

Closca de pedra 

Quan el sol és roent i xardorós

i n'estic tip d'agafar el podall, 

dins teu trobo repòs del meu treball

i faig del meu somni un plaent esbós. 

Quan cau la humida pluja sobre el tros 

anem ràpid cap endins, quin carall! 

No trobaré millor amagatall 

per al meu estimat esperit xamós. 

Pedres xopes, amarades de vi, 

arreplegades de la nua terra 

amb les meves urpes de pixaví. 

Sadollo l'ànima en buidar la gerra, 

libant aquest beuratge tan diví 

dins la closca, refugi que em soterra.

..ooOoo..