El Rosendo Pujol tenia la concessió del forn de Can Sallent i també una vinya i un hort allà mateix. I sembla que també regentava un servei de transports ràpids ubicat al carrer Passeig número 118, amb el telèfon número 119. Potser era el pare de la Maria Lluïsa Pujol, la millor pantalonera que esmenta el número 9 de la Revista de l'ensenyament de Castellar del Vallès i Sant Llorenç Savall, publicada el 9 d'abril de 2010. Això són deduccions del cronista i no sap si s'ajusten a la realitat històrica.
Els pedrasequers presenten uns fonamentats dubtes sobre la construcció que estan restaurant. Alguns apunten que es podria tractar d'un recolliment d'aigües i no d'una barraca de vinya. De moment s'està buscant el fons del forat (i també l'olla) a base de pic i pala. Però, com que allà no hi caben tots, uns altres remenen pedres pel voltant mentre critiquen el govern.
La intriga generada sobre la utilitat d'aquesta construcció s'anirà desvetllant en propers capítols.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada