Un bon caramell apunta al cel

Existeix un procediment no escrit que marca les fites de tot projecte de restauració de barraques. La construcció dedicada a Vicenç Sellés es troba en una de les fases finals, que es correspon amb la instal·lació del caramell que serà coronat amb la verdor que aporten els lliris. 

Els pedrasequers han taponat el forat de la closca i l'Univers ja no té cap mirada dins de la barraca, ni la pluja, ni la calamarsa, ni les cagades dels ocells. Res no entrarà a la barraca que no sigui per la quadrada porta. A sobre del tap ha estat instal·lat, molt erecte, un caramell piramidal que espantarà bruixes, bruixots, esperits malignes i fades vestides de tul rosa. Falta esbrinar si serà capaç, també, d'espantar brètols, ja que la barraca es troba a ran de pista i constitueix una temptació (diria que irresistible) per a deixar petja de l'estupidesa humana. 

Correcció de la publicació anterior: El cronista no havia estat ben informat (de fet no se li facilita gaire informació) sobre la persona titular de la barraca, en Vicenç Sellés (tampoc era Sallés, com havia estat informat el cronista), que no és el barracaire que la va trobar sinó el seu pare, a qui l'Eudald Sellés va voler homenatjar batejant aquesta barraca amb el seu nom.