diumenge, 21 d’octubre de 2018

La memòria esculpida en la pedra

Un murmuri de veus emergia entre les capçades dels arbres. La mainada s'amagava dins de la barraca, jugant a submergir-se dins de la foscor per a tornar a sortir de nou, banyant-se en la confortable llum que els feia visibles, que els feia ésser.

Són moments per al record. Per a escoltar el testimoni d'aquells que duen a la memòria la figura de persones que van posar els fonaments d'allò que ha perdurat en el temps. D'allò que defineix un tarannà que es va vestir amb la garlanda d'unes sigles: la Secció Excursionista de l'Ateneu Castellarenc, la S.E.A.C.

Eren les dotze del matí quan, davant d'una cinquantena de persones, el president de l'entitat ha llegit un escrit en el que posava de manifest la supervivència del Centre Excursionista de Castellar durant seixanta-cinc anys, tot recordant els fundadors entre els que destacava l'homenatjat, a qui s'ha distingit amb la dedicació d'aquella barraca: en Simeó Caba i Genescà, que fou el primer president de l'associació.

Una néta d'aquell quina memòria romandrà lligada a les pedres de la construcció, ha agraït l'homenatge en nom de la família allà present, els quals han fet lliurament a l'entitat de dues pintures paisatgístiques originals del pinzell d'en Simeó Caba, qui fou pare del també pintor Xavier Caba.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada