dimarts, 10 d’abril del 2018

De la gravetat

En rebre un cop de poma a la clepsa, en Newton, després de fer un renec en Anglès (ves a saber com és un renec en l'idioma de Shakespeare) i fotre-li una coça a l'atrevit fruit, es va preguntar per què els objectes tenien aquella inveterada tendència a caure verticalment. Després de donar-li moltes voltes, va arribar a la conclusió que: la gravetat és la forca d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa, fet que va deixar molt clar en la seva obra “Philosophiae Naturalis Principia Mathematica”, ja que encara no existia la wikipedia. Els pedrasequers, que no han patit cap nyanyo sota una pomera, fa molt de temps que van arribar a la mateixa conclusió, afegint un corol·lari a la llei general, que diu: quant més grossa és la pedra, més es posa de manifest la seva atracció pel terra que té dessota.


Una part d'aquest matí l'han passat separant rocs de la seva atracció del sòl, per a dipositar-los després a sobre d'una pila de companys que estaven sotmesos a la mateixa atracció física, fet indispensable per a mantenir-se units i donar forma a la construcció que els ocupa. D'aquesta forma, la pedra ha anat desplaçant-se cap a les parets de la barraca (apropant-se al moment fatal de l'escassetat de pedra), pujant corones ben engalavernades que hauran de finir en un pesat roc en forma de tapadora, base sobre la que es sustentarà el preceptiu caramell i la providencial terra que nodrirà els lliris allà plantats. Però tot això encara haurà d'esperar unes quantes jornades.

La resta del matí, ja cap a migdia, ha estat dedicada a l'aixecament pantagruèlic de mongeta cuita amb cansalada, botifarres de dos colors, xistorra y el vidre que buidava el seu contingut a l'assedegada gola, en perfecta caiguda gravitatòria, en conducte directe cap a la factoria que regenera les energies escampades en la seva lluita contra la mateixa gravetat, en una celebració tardana de sant Josep, a qui ja se li'n fot un pebrot això de la gravetat. Els destil·lats posteriors han obert l'enginy i el do de la paraula entre els membres de la colla i, ja desinhibits, han deixat de sentir els efectes de la gravetat.

Cal fer esment de la magnífica truita d'espàrrecs que va aportar un dels agregats, poc procliu a lluitar contra les forces de la gravetat, qui va dedicar el temps de la primera part de la jornada a la cacera d'aquest esmunyedís turió, reeixint amb un abundós manat que va abastar per a satisfer les expectatives de tota la colla. 

El cronista, partícip d'aquesta segona part de la jornada i notari dels fets, va enriquir el seu lèxic amb el significat de les paraules "bagant" i "boixa".


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada