Els juganers pedrasequers, delerosos de continuar remenant les pedres, han tornat al lloc dels fets, sota l’atenta mirada de les capçades d'un grapat de pins indiferents a la transcendental activitat que desenvolupen allà. Aquell pins no hi eren quan es va construir la barraca original, són nouvinguts a la terra que havia nodrit de vi el raïm assecat pel cuc assassí. Ara són testimonis dels esforços que fa la memòria per a travessar el temps i manifestar-se en forma de barraca, construcció que es torna a aixecar amb les mateixes pedres que conserven l’empremta de la mà d'aquell pagès carregat d'il·lusions etíliques.
D’aquell escampall de pedres, l’enginy corporatiu del grup erigirà un cenotafi en el cor del qual reposarà l’ombra d'un esperit lluitador, de la voluntat incombustible d'aquell que es premsava els ronyons amb quatre voltes de la faixa i feria la terra amb l’acer, aguantant la burilla de l'Ideales entre l’escorça resseca dels llavis muts.Doncs això, que les pedres van pujant i la barraca número 43, o d'en Jaume Gual, pren forma a bon ritme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada