dimarts, 12 de desembre de 2017

Ballant amb l’Anna

Les sacsejades de malucs de l’Anna no han pogut amb els perseverants pedrasequers. La ciclogènesi explosiva no disposa de la potència necessària per a apaivagar l’empenta que mou l’ànima d’aquests apiladors de rocs - sempre seguint un ordre, és clar-.

Tenien notícies que el camí de Turell estava lliure d’obstacles, fet que aporta facilitat a l’hora de transitar cap al lloc de treball, reduint les possibilitats que es produeixi un accident “in itinere”. Amb aquests optimistes antecedents, es van decidir a escometre tasques d’arranjament de l’entorn de les barraques número 65 i 83, aquesta vegada quasi sense tocar pedra.

La coneguda amb el sobrenom de “barraca de l’hort del Marcel·lí” és la que llueix el número 65 a la seva solapa, situada al marge dret del torrent de Turell i encara pendent de restauració. Les pedres del seu sostre es troben escampades per dins de la construcció, envoltant la soca del pi que, de ben segur, va ser el culpable del seu esfondrament, motiu que el condemna a transformar-se en llenya. Un cop eliminat l’obstacle, s’ha procedit a netejar-li una mica la cara a la construcció.

La “barraca d’en Coma”, catalogada amb el número 83, ha presentat un pèl més de resistència, amb motiu d’haver de tallar en rodanxes i retirar els arbres que barraven el pas en el camí de la font del Pereira. Aquesta feina de tallar rodanxes, pot ser per remembrances d’altres rodanxes més apetitoses, els ha obert la gana i han decidir esmorzar abans d’acostar-s’hi al seu objectiu final. La cerimoniosa ofrena al païdor els ha fet l’efecte de l’elixir de Panoràmix, engegant tanta energia als seus físics que han deixat la barraca quasi llesta per a la seva inauguració.

 Han dit adéu a l’Anna, esgotada de la frenètica dansa d’aquests incansables experts en bellugar pedres, que ha seguit el seu camí fugint en retirada, a cavall dels vents que empenyien les ja menys prenyades boires.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada