dimarts, 21 de març de 2017

Logística i múscul

Si el pagès que conreava aquesta vinya aixequés el cap, passaria pel costat xiulant i mirant cap a una altra banda, fent l’orni, en veure les pedres megalítiques que traginen els pedrasequers de corbata. Per aquesta causa, alguna de les barraques sota la seva jurisdicció comença a entrar en la categoria de dolmen.


La pedrera que proveeix de material aquesta construcció, està aportant unes peces de grans dimensions que requereixen una logística de transport important, tasca que pot consumir més energia que la de posar el roc al lloc que li pertoca. L’enginy col·lectiu dels pedrasequers els fa inventar estris i recursos per a qualsevol situació que es planteja, habilitat que els situa en avantatge sobre el camperol solitari, que només en disposava d’un cap per a pensar i sense papers que acreditessin formació adequada.

Però aquest enginy col·lectiu també presenta el seus inconvenients, i les seves sinèrgies fan que els pedrasequers siguin capaços de aixecar aquelles grans pedres, per a ubicar-les al damunt de la barraca, aplicant la força bruta col·lectiva en lloc d’instal·lar el providencial ternal. El pagès continuaria passant fent l’orni, no tingueu dubte!

 Ara encara queda un forat per a tapar, que serà en el decurs de la propera jornada, quan els aixecadors de pedres estiguin recuperats de la desfeta, de retuts i neulits com acaben després de cada actuació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada