L’Arnau és un jove decidit i valent, que s’ho passa molt bé barrejant-se amb els pedrasequers que acumulen molta més joventut. Quan els seus estudis li deixen escletxes de temps participa activament en les tasques de reconstrucció o restauració de els barraques. El juliol de l’any 2012 es va trobar una barraca enderrocada prop de coll de Lliri i es va decidir posar-li el seu nom al costat del número 87. Enhorabona!La primera intervenció en aquesta barraca va ser en el decurs del mes de desembre del mateix any de la seva troballa, en la que va participar el titular. Els seus estudis no li van permetre continuar en aquestes tasques, motiu pel qual es van interrompre.
La construcció es troba sobre una veta de quars, material que es va utilitzar per a la seva construcció original pel responsable del cultiu d’aquella vinya. Ha estat iniciada la seva reconstrucció i ja s’albira el problema de la manca de pedra i la dificultat addicional per a tancar-la.El cronista es pregunta si, aquell que la va fer en primera instància, també va ser tan poruc i veia la qüestió tan envitricollada. Aquella gent eren més ferrenys i, entre cops d’aixada aixecant gleves, es miraven de gairell el munt de pedres amb el que muntarien la barraca, tasca addicional que freqüentment feien en solitari, sense tantes cabòries. Els pedrasequers actuals són persones més entenimentades que tot ho han de valorar i mesurar (no debades provenen d’oficines i despatxos), amb un pensament que regolfa i torna a agafar embranzida, que es prenen el seu temps per a fer solatge. De moment, la feina va avançant.
Apa! Fins a la propera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada