A la barraca de Cal Co, que llueix el número
26 grava a una pedra de la seva porta, s'havien de finalitzar les tasques per a
deixar-la en estat de revista. Calia fer-li una corona de pedres per aguantar
la terra en la que es plantarien els lliris, plantes que s'havien recollit pel
camí d'un talús de la carretera que mena cap a aquelles contrades.
Dividit el grup en dues seccions, la primera
ha atès les esmentades tasques, mentre la segona ha adreçat les seves passes
cap a la veïna barraca del Camí dels Cavalls, que ha estat premiada amb el
número 25 en la voluble fortuna de la catalogació de les barraques.
El grup ha reunit les seves dues seccions a
l'hora litúrgica de l'esmorzar, al peu de la primera barraca, on s'havia mogut
una gran pedra per a fer de seient al costat de la porta, lloc honorífic que ha
estrenat un membre del grup que havia aportat una idea enginyosa per a moure
aquell gran roc. Un cop conclòs aquest moment iniciàtic, s'ha procedit a la
cerimònia de fotografiar el conjunt, pel gaudi de les generacions futures.
La segona construcció compta amb una alzina
que li ha crescut en el ben mig de la seva planta, fet que ha produït un intens
debat entre els membres del grup sobre si deixar-la allà, i que sobresurti per
sobre del sostre de la barraca com un plomall, o tallar-la i mantenir el rigor
barracaire de sostres sorrencs amb lliris i caramell. El cronista, deixant-se
portar pel seu heterònim iconoclasta, opina que s'hauria de deixar allà l'arbre,
fins i tot ha proposar mantenir visibles les arrels que quedaran a l'aire en
netejar el fons de la barraca, però tot fa pensar que no tindrà èxit aquesta
segona proposta. Quan estigui enretirada tota la runa de l'interior de la
barraca serà emès el veredicte definitiu.
S'ha avançat en la neteja del voltant, en el
buidat de l'interior, en la classificació de pedres, en la localització de la
porta y en la identificació de la llinda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada