dimarts, 17 de febrer de 2015

Es continua pujant la 118


És que realment costa pujar les pedres cap amunt. Aixecar-les del terra amb les mans, sense doblegar l'espinada, és clar, i posar-se dret amb aquell pes, no deixa de ser un exercici saludable, encara que el cronista desconeix per a quina part del cos pot ser saludable. El que sí que sap és que ajuda a reduir la capa de cansalada que s'entesta en instal·lar-se sota la pell. Però pot ser també va bé per controlar els batecs del cor, el sucre a la sang i el trànsit intestinal, ves a saber ...

Aquesta digressió al preàmbul és per a omplir espai de lectura, ja que no es pot dir molta cosa de la tasca feta en el decurs de la jornada d'avui, en un dia rúfol i amb un plugim que no deixava estar en paus amb les pedres (mig molles en aquest cas). 

El forat que mira al cel s'ha tancat bastant, però encara falta taponar-lo completament amb alguna filada més i la providencial cobertora. Pot ser s'aconseguirà a la jornada vinent, ja ho veurem. En qualsevol cas, les imatges donen un precís testimoni del que s'ha fet, no sense esforç.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada