Ja s'havia
comentat la capacitat que té el grup per a escometre tasques de diferent
calibre, tant si es refereixen a la pedra seca com si es tracta d'instal·lar
xemeneies.
La qüestió és que
a la seu social del Centre Excursionista de Castellar hi ha una xemeneia que
tirava més fum cap a dins que cap a fora, motiu pel qual havia estat descansant
un bon grapat d'anys sens sentir les flames dins de la seva panxa. Davant de
l'interès suscitat per a donar-li una sortida, ja sigui la de posar-la de nou en
marxa o la d'eliminar-la d'aquell lloc privilegiat, el grup es va interessar en
fer una prospecció dins de la primera possibilitat, fent un estudi molt acurat
sobre les xemeneies i les seves característiques, arribant a la conclusió de
que el tir era massa llarg i ample i s'havia de fer alguna cosa. L'enginyosa solució
ha esta la d'introduir un altre tub dins del que fa de xemeneia, de forma que
els gasos no es refredin i tinguin la tendència a pujar, en lloc de baixar, que
és el que han de fer a totes les xemeneies del món.
Un cop el material
ha estat preparat, el grup s'ha congregat amb la sana intenció de procedir a la
seva instal·lació i, després, a demostrar el bon funcionament per mitjà de la
pantagruèlica prova de coure una botifarrada en les brases de la foguera inicial.
Tot i que dins
del local no es pot evitar una certa ferum de la crema, es pot dir que el fum
ha tingut tendència a pujar i les botifarres han estat ben cuites, daurant-se
la pell en les rogenques brases que la llenya d'alzina ha proporcionat. Un bon
esmorzar ha constituït la celebració de la reeixida tasca realitzada, en la que
els membres del grup han passat una bona estona, tot pensant, entre anècdotes i
rialles, en els reptes que tenen pel davant, ara sí, referents a la pedra seca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada