La barraca 63, o de la carena del Paraire, ja serveix per a aixoplugar-se

Un parell dels membres de la tropa ha ocupat els llocs dels marginadors, qualificatiu que es dóna al que construeix marges o murs. S'han engrescat tant en la seva tasca que tot feia pensar en una competició per a guanyar la pilota d'or dels barracaires. La resta del grup s'ha ocupat en subministrar la pedra que s'engolia aquella maquinaria sincronitzada, obrint un parell de pedreres per a nodrir l'avidesa dels competidors.

Com a resultat, els murs s'han aixecat i el sostre de la barraca a quedat totalment tapat, sense cap forat pel que s'escoli la llum del sol, que ha estat testimoni de l'obra. Ara falta posar la terra que segellarà l'estructura, passar el motxo i penjar la bandera per a fer la foto que immortalitzi el moment. Això serà la setmana vinent, si Cronos no es posa en contra i disposem de la intervenció d'Orfeu per a que calmi les tempestes.  

La barraca, tal com ha quedat ara, té dues vistes que li són identificatives. Com veureu a les imatges, la que mostra la seva façana li dóna un aire cerimoniós, com si fos l'entrada a un temple misteriós on es porten a terme estranys rituals; l'altra imatge, la que mostra el llom, dóna la sensació d'una pila de pedres que, amb una mica d'imaginació i generositat, es podria semblar a la Naveta dels Tudons de Menorca en miniatura.