Un artista de la fusta

No tot ha de ser pedra.

El company Josep Linares és un artista de la fusta. Veieu en el seu bloc el que és capaç de fer.

http://josepcastellar.blogspot.com.es/

La restauració de la barraca 124 o "del Joan Barata" ha estat finalitzada

Pot ser no calen més paraules. Ja havia estat avisat en el comentari anterior i el repte s'ha afrontat amb un èxit aclaparador.

La construcció ha quedat prou bé, amb una certa personalitat que la distingeix de les altres barraques que estan escampades per aquell tros de món. La seva doble llinda és d'una pulcritud escassament vista, i les línies estilitzades de la seva façana li donen, fins i tot, un cert aire eròtic. Algú ha fet un comentari de posar uns llums de neon al sostre, però això fora un gest iconoclàstic massa exagerat.

Esperem que, a la propera trobada, el grup es pugui fer el corresponent retrat davant la porta, com a cloenda d'un nou acte de reconciliació amb el passat.

Restauració de la barraca 124 o del Joan Barata

Estat de la troballa

Al Sot del Guix es concentra una bona quantitat de construccions de pedra seca que requereixen un cop de mà, per a continuar uns centenars d'anys més guarnint aquest paisatge tant estimat.

El grup ha centrat avui la seva atenció en la barraca número 124, altrament dita del Joan Barata, que es troba molt a prop de la recentment restaurada barraca número 137 o de la Vidalba.

Carregant estris i eines, els membres del grup s'han esmunyit entre les bardisses i matolls que  han fet seu aquell terreny. En arribar al punt on es troba la construcció objecte de les seves atencions, s'han distribuït estratègicament per a fer cadascú el que li venia en gana. Allà ja hi era el company barraquer Jordi Guillemot, de Sant Llorenç Savall, matiner empedreït, que té la emotiva idea d'immortalitzar els barracaires en una pel·lícula, quin gènere encara està per decidir: no se sap si serà còmica, dramàtica o de terror.

Treballs de restauració

La desbrossadora adquirida recentment s'ha posat en marxa per a trinxar tot el que feia nosa pel camí, això sí, omplint de soroll aquell espai reservat per al cant dels primaverals ocells a la recerca de parella per a niar. Calia obrir un camí que unís les dues barraques esmentades per tal de definir un circuït, per a fer més còmode la visita a les nombroses construccions que es troben en aquell privilegiat lloc.

Per altra banda, s'ha procedit a la selecció de pedres de les parts caigudes de la barraca a restaurar, la neteja del seu interior i, immediatament, a l'inici de la reconstrucció de la seva estructura, amb la limitació que dóna el reduït espai de l'interior d'aquesta peça. Una doble llinda li dóna un aire neoclàssic, com de barraca irreverent de disseny eclèctic entre refugi de vinya i confessionari.

Així ha quedat avui

A tres quarts de deu s'ha procedit a la cerimònia de l'esmorzar, en la que els obrers han combregat amb entrepans, cerveses i diverses llaminadures, que aporten l'energia necessària per al reconstituent esport d'aixecar pedres. Després d'una intensa jornada, s'ha donar per conclòs el treball d'avui, tot encaminant el que es durà a terme el proper dimarts per a deixar conclosa l'obra.  

Forn d'obra

No tot han de ser barraques. Avui tocava visitar el forn d'obra que ha estat desvetllat recentment, una construcció que sorprèn per les seves dimensions i la seva ubicació.

El bosc amaga sorpreses, això ha estat ben demostrat amb les troballes que s'han pogut catalogar, que han estat posades en coneixement dels membres del grup per diferents vies. En aquest cas, la jornada s'ha dedicat a la presa de contacte amb aquest gegantí forn d'obra, que descansava de la seva feina entre pins i matolls, mig oblidat. Un corriol, molt poc fressat, ha portat als membres del grup, i les seves eines, fins al discret lloc on es troba aquesta construcció. Els aritjols, com era d'esperar, s'havien fet els amos de l'entorn però, en aquesta ocasió, els membres del grup venien preparats transportant una desbrossadora mecànica que els ajudaria en la seva feina de neteja.

Ràpidament s'han posat tots a treballar, repartits com els ha vingut en gana i fent les tasques que a cadascú li venia de gust, en una demostració de la seva perfecta organització. Un amb la serra mecànica i un altre amb la desbrossadora, han començat a tallar a tort i dret tot el que es trobaven pel mig, obrint pas allà on la vegetació l'havia barrat.

La construcció, mixta de maó i maçoneria, es troba bastant malmesa, però es conserva en un relatiu bon estat la part on es procedia a coure els maons i la boca d'alimentació del foc que els escalfava. Els quatre túnels pel que s'accedia a l'interior, per a les tasques de càrrega i descàrrega, es troben en alt risc d'esfondrament.

 En aquests tipus d'obra, els membres del grup es limiten a netejar la zona i prendre les dades necessàries per a catalogar la construcció.

Dia d'inauguracions ...

No tot es treballar. De tant en tant s'ha de recollir el fruït del que s'ha sembrat amb tant d'esforç, i els membres del grup s'han dedicat avui a retratar-se davant de les darreres barraques que han construït, tot ufanosos de la seva tasca.

De la Molsa

La barraca de la Molsa és una de les darreres adquisicions i que no ha requerit de grans esforços per al seu arranjament. Va ser més dura la tasca de neteja dels voltants, on regnava l'arítjol a plaer, que la d'arreglar la barraca pròpiament, donat que presentava un molt bon estat.

Del Ferran Da Silva

En el cas de la barraca del Ferran Silva sí que es van esmerçar esforços. Tant els dedicats a la neteja de l'entorn com a la reconstrucció de la peça que, en la seva troballa, es mostrava al món enfonsada i colgada de punxeguda vegetació. La urbanització de l'entorn també va ser important, per tal de fer-lo més agradable a les visites.

De la Vidalba

Pel que fa a la barraca de la Vidalba, el procés de reconstrucció ja s'ha seguit en les darreres entrades d'aquest bloc, donat que ha estat en la que s'ha treballat fins ara. La construcció es va haver de reforçar en l'estructura i completar en el sostre. Pel que fa a l'entorn, ha quedat com per a muntar una bucòlica festa.

De l'Agnès

Finalment s'ha procedir a inaugurar la barraca de l'Agnès, a la que ja es va fer referència al post anterior d'aquest bloc. Aquesta barraca també es va trobar en molt mal estat i va requerir d'un cúmul de tasques importants, principalment per la falta de pedra, material que es va haver de transportar expressament utilitzant diversos enginys però, sobre tot, la força que aporta un bon esmorzar.    

A les imatges hi són tots els aixecadors de pedra que formen el grup, que és el dilema que ha fet anar-se ajornant el càsting fotogràfic però, en un moment o altre s'havia de procedir, i ha estat avui quan s'ha muntat l'escenari, encara que faltaven alguns membres que han estat afegits digitalment. 

Les claus de la barraca de l'Agnès han estat lliurades

La propietària de la barraca ha pres possessió. L'Agnès ha procedit a la cerimònia de plantar els lliris al mantell de terra que cobreix el sostre de la barraca que porta el seu nom, acte simbòlic i pràctic que posa el punt i final a la fase de reconstrucció d'aquesta inestimable peça.

L'infatigable Jordi Guillemot, pare de la criatura (tant de la troballa de la barraca com de la seva propietària), ha fet de director d'escena en aquest memorable acte, que romandrà a la memòria dels mestres barraquers mentre aquesta esdevingui clara i diàfana.

Moltes gràcies Agnès i Jordi per la vostra participació en l'inabastable periple del barraquer empedreït.

La barraca “de la Vidalba” ja està restaurada

L’equip ha funcionat amb una sincronicitat de rellotge Suís. Uns per una banda, uns altre pel davant i la resta pel darrere, tant la barraca com l’entorn han quedat com per a ser inaugurats per alguna personalitat que es presti a fer-ho. S’accepten propostes, sempre i quan es presenti un certificat d’incorruptibilitat.

Clic per a veure el vídeo

El fred no ha pogut amb els ànims dels aixecadors de pedres, que s’han posat a treballar només arribar a la ubicació on es troba aquesta construcció. Realment s’han fet més tasques de neteja de bosc i urbanització que de construcció, pròpiament dita, ja que la barraca estava bastant sencera.

Com a petit homenatge al grup, veieu la pel·lícula amb la que s’acompanya aquests post, que us donarà una idea de com es treballa, en una sincronitzada anarquia amb la que s’obtenen uns resultats espectaculars.