Tornem-hi. Barraca 186 o del collet del Castell

 El grup d'apiladors de pedres ha necessitat un curset ràpid d'adaptació, un petit reciclatge en el feixuc i cooperatiu treball d'aixecar pedres grosses, aquelles que requereixen el concurs de més braços dels que està dotat un sol membre i, fins i tot, del providencial trespeus i el potent ternal que li penja entre les cames.

Avui han concorregut un total de tretze elements però, afortunadament, aquest guarisme no ha estat portador de mala sort, ans al contrari, totes les tasques s'han desenvolupat sense entrebancs remarcables i amb tots els efectius sans i estalvis en finalitzar la jornada.

Una part del grup s'ha dedicat a tirar pedra avall del talús que mena cap al castell, quasi com un joc de bitlles però al revés, tot procurant no tocar els companys que es movien en la part baixa, al voltant de la barraca. El altres s'han dividit en dues faccions, una que muntava el trespeus i els altres que s'ho miraven amb molta atenció, fins que l'estri ha estat a punt per a lluitar contra la gravetat i ha començat a exercir la seva funció.

El nivell de renecs ha estat moderat, pot ser per la presència d'una dona, però sempre s'escapa algun quan un dit, un pèl despistat, es queda entre dues pedres que tendeixen a juntar-se. En aquests casos no hi ha prou amb un "ai!", és necessari quelcom més fort per a apaivagar la fiblonada d'aquell instant.

Les tasques portades a terme han fet progressar la construcció (amb més ímpetu després del reparador esmorzar), fins al punt de que es calcula que, en dos dies més de feina, es podrà desplegar la acolorida parafernàlia que decora el element restaurat i obtenir la fotografia que immortalitzarà el moment.  

La barraca 61 ja té els lliris plantats i ha estat beneïda

Avui s'ha posat de manifest que el grup treballa amb il·lusió, amb ganes de fer les coses ben fetes i deixar la seva empremta en tot el que fa.

La fontanel·la que havia quedat a la barraca 61 ha estat tapada amb molta precisió, conformant una base sòlida en la que s'ha abocar una bona quantitat de terra, sobre la que s'ha ubicat el misteriós caramell i s'ha plantat un bon grapat de lliris, a mode de jardí babilònic.

En l'obra d'urbanització dels voltants, s'ha instal·lat un graó, a mode de seient, al costat dret de la porta, tal com s'entra, quina funció principal serà la de desviar l'aigua que caigui de la pluja i evitarà que s'inundi l'interior de la barraca. També s'ha aplanat la terra en l'era que queda davant la porta, instal·lant un petit mur de contenció de pedra, per a donar-li un caire rústic, i s'ha enjardinat amb els lliris que han sobrat.

Els membres del grup s'han fet la corresponent fotografia de finalització d'obra, exhibint-se a la porta de la construcció, vestint el seu orgull per a la memòria dels esdeveniments. Amén!

La setmana següent es continuarà amb els treballs de reconstrucció de la barraca del Collet del Castell, ara que la temperatura ambient és més suau i es troben tots els membres de la tropa pletòrics d'energia.    

La barraca 61, o del Marc, quasi a punt per al lliurament de claus.

Aquesta és una clara mostra de què allò que s'instal·la a la imaginació, pot esdevenir una realitat.

On pràcticament no hi havia cap barraca, està quedant per la posteritat una construcció molt maca. Només falta la tapadora i la terra a sobre. Observeu a la fotografia quina volta més maca.

El grup ha estat avui pràcticament al complert, salvant alguna absència puntual, però recuperant membres d'una transcendental importància, fonamentalment per les seves advertències o consells que, amb molt bon criteri, ajuden al grup a reconduir actituds amb el rumb desviat.

  

Llinda o volta?

La primera part de la jornada d'avui, és a dir: abans d'esmorzar; s'ha dedicat a la recol·lecció de pedra, tant de la que estava a la vista com la que s'extreia de les improvisades pedreres excavades al voltant. Algunes peces mostraven unes dimensions importants i es traslladaven amb el concurs del carretó i la força de tots.

Un cop conclòs l'esmorzar, i els acudits que l'acompanyen, s'ha iniciat el dilema de si tancar la porta amb llinda o amb volta, opció aquesta última que s'havia tingut en compte a l'hora de preparar els muntants de l'entrada, però que defallia com un globus punxat. El que escriu, que és bastant iconoclasta i muntaria barraques de disseny, ha suggerit de seguir amb l'opció de tancar amb volta i els seus companys s'han animat, ara falta veure com quedarà, ja que es requereix la disposició d'unes determinades pedres que encaixin (o fer-les encaixar) per a que la volta no sigui un nyap. De moment ha quedat instal·lada la cintra i algunes pedres a sobre, conformant un esborrany del que es pretén. La història continuarà i ja veurem quin final té.

Entre unes coses i altres, el grup ha arribat a quarts d'una encara a l'obra, acumulant alguna hora extraordinària que s'haurà de compensar.

Es prenen decisions sobre l’arquitectura de la construcció de la barraca 61

La llinda de la porta de la barraca serà de volta, ja que no es troben pel voltant pedres de la suficient amplada i consistència com per a que aguantin en llinda plana. Això ha portat a fabricar dos contraforts als montants de la cavitat d’entrada, per tal d’aguantar les forces laterals de la volta. Per altra banda s’ha fet una batuda per la zona amb la intenció de no deixar marxar la pedra que fugia, ja que es preveu que no en sobri.

Com era d’esperar, el dia ha estat marcat pel curs del Sol, que ha escalfat l’ambient i els membres de grup no han passat gens de fred. Això sí, la samarreta ha tornat cap a casa totalment xopa.

Endavant amb la barraca número 61

Amagatall

Hi ha tot un seguit de dubtes sobre si allò era una barraca o no,  però això no espanta l'esperit imaginatiu i emprenedor que traspua el grup d'aixecadors de pedres. Allà hi haurà una barraca!

Saltamarges

Desprès d'una sèrie de mesures prèvies, com ara posar-se d'acord en les tasques a escometre, els membres del grup s'han posat a treballar com una màquina síncrona, uns fent el que volien i els altres el que els hi venia de gust. El cas és que els murs de la construcció han començat a aixecar-se com ho faria un pa de pessic dins del forn. Afortunadament es troba pedra pel voltant i això permet avançar amb una certa agilitat.

Estat de la barraca 61

Prop d'on es troba aquesta construcció s'ha localitzat una nova barraca mig ensorrada, un amagatall i també un saltamarges, elements aquests últims que aporten varietat i riquesa al patrimoni.

Amb la samarreta ben suada, els membres del grup han decidit plegar quan el Sol, amenaçador, els apuntava directament al cap.

  

Neteja dels entorns de la barraca 61

Estat inicial

Així ha quedat de moment

De forma provisional, el grup ha decidit escometre altres tasques en  contrades on el roent Sol no fereix tant el físic ni les idees dels aixecadors de pedres, allà on passi una mica d'aire que permeti recuperar l'alè entre pedra i pedra.

L'objectiu s'ha situat en la barraca número 61, situada sota les runes de la casa del Sr. Vives i Borrell (poeta), prop de Can Padró. S'ha procedit a netejar els entorns i posar una mica d'ordre, tot de cara a iniciar la seva restauració.