Ja podeu tocar la campana a la barraca número 165

La restauració de la barraca número 165 ja està pràcticament enllestida.

S’ha instal·lat un caramell de disseny i, penjant dels arbres, ha estat instal·lat un dispositiu que simula una campana que ajudarà a espantar les bruixes poca-soltes, aquelles que s'atreveixin a trepitjar la zona d'influència de la barraca, que és molt ampla.

Una mica més de feina pels voltants, la plantada dels corresponents lliris i es podrà donar per conclosa la restauració d'aquesta barraca.

Pedres i pastís

Els elements a destacar de la jornada han estat dos, a saber: la col·locació de la llinda i el pastís de formatge que ha aportat un dels pedrasequers, que ha donat per a que tothom pogués testar-ho sense atipar-se.

Altres activitats secundàries han estat la dels llenyataires i la dels jardiners, ja que hi havia personal per a cobrir totes les vacants sense necessitat de fer oposicions.

Per a mostra, veieu les imatges adjuntes i valoreu, tot i que no ha estat aportada cap fotografia del pastís.

S'enceta una nova restauració

Prop de la barraca número 164, dedicada al company Eudald Sellés, va aparèixer una nova construcció enderrocada que ha estat catalogada amb el número 165 i dedicada a l’Antonio Aranda.

Aquesta ha rebut les atencions dels pedrasequers en la jornada actual, procedint a les tasques ja conegudes en el protocol de restauració d'aquestes construccions.

La barraca no és molt gran però presenta alguns detall interessants, com ara una fornícula en la paret esquerra.

En aquesta ubicació hi ha espai per a que tothom trobi feines a fer, ja sigui buidant l’interior de la barraca, eliminant bardisses dels voltants o reparant els murs de pedra seca que es troben dins de la zona d'influència de la construcció.

Un híbrid entre barraca i cova

S’ha decidit que la peça que s'està restaurant no és ni una barraca ni una cova, més aviat un híbrid entre totes dues construccions, ja que l’interior està picat a la paret i, de pedra seca, només tenia la façana, que és la que s'està restaurant però no pas en sec. Tot fa pensar que el sostre de sorra va caure i, a l’interior, no s’ha troba pedra que pogués formar part de la coberta.