Tot molt rodó

La Plaça Calissó és el punt de trobada dels pedrasequers. Cada dimarts es concentren allà a les 8 del matí, horari consensuat com a inici de la jornada laboral. S’entaforen als cotxes d’aquell que els aporten i enfilen el camí que condueix a l’obra de torn. En aquesta ocasió van cap a Turell, amb la intenció d’apilar les pedres rodones de la barraca d’en Santi, catalogada amb el número 68. Tot rodó, el número que li correspon, la primera lletra del nom del patró de la barraca, la forma de la construcció i les pedres que la fan aixecar. Resta per veure la forma que tindrà la seva cúpula.

Les pedres rodones només tenen una característica positiva i és que, si son prou amples, en trencar-les per la meitat presenten una cara plana cadascuna de les parts. La resta depèn de l’habilitat dels apiladors de pedres, tot i que n’hi ha moltes que tenen forma de pa de pagès, que no costa tant d’apilar. Una part de la colla s’ha dedicat a desnonar una alzina que feia la guitza i era la sospitosa responsable de l’enfonsament de part de la barraca. La resta, com és habitual, s’ha repartit per l’entorn fent ordenadament les taques que els hi venien de gust. Ep! Ningú està obligat a fer res, excepte a l’hora d’esmorzar en la qual tothom es posa d’acord.

Ara es veu una mica més ordenat l’entorn. La barraca ja comença a mostrar l’incipient façana i el camp de treball es troba més net.

El cronista no té ni idea de qui és el Santi al qual està dedicada la barraca. Haurà de fer indagacions per tal d'esbrinar-ho, tot i que sospita que deu estar vinculat a l'entorn en el qual es troba la construcció.

Nou repte i inspectors de barraques detectats

Un cop finalitzada la restauració de la barraca 164, de l'Eudald Sellés, els pedrasequers ha centrat les seves atencions sobre la que porta el número 68 i dedicada a en Santi. Aquesta barraca es troba prop del torrent de Turell i té la característica de estar feta amb còdols procedents del mateix torrent, fet que li dóna un punt de dificultat respecte d'altres barraques, ja que els còdols solen tenir formes rodones i resulta més dificultós fer-los lluitar contra les lleis de la gravetat.

Els apiladors de pedres ja van agafar experiència en aquest tipus de pedra quan van restaurar la barraca número 114, coneguda com del Camp del Marsol, la qual també estava feta de còdols i van reeixir en la seva feina.

Cal fer esment d'uns nous inspectors de barraques, amb molt afinat olfacte, que han estat detectats pel company pedrasequer Jordi Guillemot de Sant Llorenç Savall. Aquest inspectors han donat el seu vist i plau a una de les barraques de la zona, com podeu observar al vídeo adjunt.