Gresca i poca feina

Intenteu esbrinar les diferències entre les imatges de la jornada actual i les de la jornada anterior. Si no en trobeu no és que us falli la vista, és que no n’hi ha, o són inapreciables.

La culpa de tot això la té un membre del grup que ha tingut la mala idea de fer 86 anys, que no són pocs per a un aixecadors de pedres experimentat. L'homenatjat ha acompanyat la presència del seu físic amb un aprovisionament de coca, cava i moscatell, elements que constitueixen uns factors distractors a l’hora de distingir les dimensions i les formes de les pedres, així com el lloc on haurien de ser ubicades.

- Ep! Què heu tallat un pi?

- Sí!. Què passa? Que no veus que és un pi que no acredita papers de residència legal?

Fora restes vegetals i un desnonament

D'espàrrecs, no n'han arrencat ni un, però sí que han pogut amb les restes vegetals ben arrelades al terra d'un cantó de la barraca.

Les tasques han continuat amb la neteja del camp de treball, activitat prèvia que permet avaluar la magnitud de la tragèdia i actuar en conseqüència. El forat que s'endinsa en el marge no ha patit cap desperfecte i ara s'hauran de fer les tasques necessàries per a folrar-ho de pedra amb la incorporació d'un frontispici ben vistós.

De vagades, les tasques remenadores dels pedrasequers topen amb alguna bestiola que es creia segura al seu cau. En aquesta ocasió li ha tocat a una tarentola mauritanica, que no és ni més ni menys que un dragó comú de la família Phyllodactylidae. La pobre bèstia s’ha trobat amb aquella tropa i s’ha acollonit, que no és per a menys, i el seu desnonament ha suposat un trasbals tan gran que li ha portat a ocupar una nova llar lluny d'aquells monstres.

El torn de la barraca 75, la "dels espàrrecs".

La barraca dels espàrrecs, catalogada amb el número 75 a l'acurat inventari dels arquitectes de la pedra seca, ha rebut les atencions que necessita per a la seva rehabilitació.

En un dia de transició entre abundoses i beneficioses pluges, els pedrasequers han carregat els estris necessaris i han apuntat les seves passes cap a l'indret on es troben les restes de la barraca, construcció dominada i enderrocada per l'acció de la vegetació invasora. Ha calgut un bon esforç per a eliminar un element vegetal ben arrelat abans de procedir a la restauració d'aquesta barraca margera, construcció que aprofita un forat a la paret per a donar-li més profunditat.

Les tasques de la jornada han permès netejar l'entorn i fer una primera catalogació de la pedra que es troba allà, tot i que, com que sempre en falta, de pedra, no es preveu haver-la d'anar a buscar lluny d'allà.

Ja podeu tocar la campana a la barraca número 165

La restauració de la barraca número 165 ja està pràcticament enllestida.

S’ha instal·lat un caramell de disseny i, penjant dels arbres, ha estat instal·lat un dispositiu que simula una campana que ajudarà a espantar les bruixes poca-soltes, aquelles que s'atreveixin a trepitjar la zona d'influència de la barraca, que és molt ampla.

Una mica més de feina pels voltants, la plantada dels corresponents lliris i es podrà donar per conclosa la restauració d'aquesta barraca.

Pedres i pastís

Els elements a destacar de la jornada han estat dos, a saber: la col·locació de la llinda i el pastís de formatge que ha aportat un dels pedrasequers, que ha donat per a que tothom pogués testar-ho sense atipar-se.

Altres activitats secundàries han estat la dels llenyataires i la dels jardiners, ja que hi havia personal per a cobrir totes les vacants sense necessitat de fer oposicions.

Per a mostra, veieu les imatges adjuntes i valoreu, tot i que no ha estat aportada cap fotografia del pastís.

S'enceta una nova restauració

Prop de la barraca número 164, dedicada al company Eudald Sellés, va aparèixer una nova construcció enderrocada que ha estat catalogada amb el número 165 i dedicada a l’Antonio Aranda.

Aquesta ha rebut les atencions dels pedrasequers en la jornada actual, procedint a les tasques ja conegudes en el protocol de restauració d'aquestes construccions.

La barraca no és molt gran però presenta alguns detall interessants, com ara una fornícula en la paret esquerra.

En aquesta ubicació hi ha espai per a que tothom trobi feines a fer, ja sigui buidant l’interior de la barraca, eliminant bardisses dels voltants o reparant els murs de pedra seca que es troben dins de la zona d'influència de la construcció.

Un híbrid entre barraca i cova

S’ha decidit que la peça que s'està restaurant no és ni una barraca ni una cova, més aviat un híbrid entre totes dues construccions, ja que l’interior està picat a la paret i, de pedra seca, només tenia la façana, que és la que s'està restaurant però no pas en sec. Tot fa pensar que el sostre de sorra va caure i, a l’interior, no s’ha troba pedra que pogués formar part de la coberta.